La creatina fa mal als ronyons? Què diu realment l’evidència científica

Què és la creatina?

La creatina és un compost que el cos fabrica i utilitza per produir energia immediata durant esforços curts i intensos. Aproximadament el 95 % s’emmagatzema al múscul com una reserva que ajuda a regenerar l’ATP, el combustible de les nostres cèl·lules.

L’obtenim de dues maneres: a través de l’alimentació, principalment de la carn i el peix, i mitjançant la síntesi pròpia, sobretot al fetge i al ronyó. Tots produïm creatina de manera natural; suplementar-la augmenta les reserves musculars disponibles, fet que pot millorar el rendiment, especialment quan es combina amb entrenament de força.

Creatina i creatinina: l’origen de la confusió

Gran part de la confusió neix de la semblança entre dues paraules que no signifiquen el mateix. La creatina participa en la producció d’energia muscular. La creatinina és un producte de rebuig que es genera quan una part de la creatina es degrada cada dia i que, posteriorment, és eliminada pels ronyons. Per això l’utilitzam com a marcador indirecte de la funció renal: si el ronyó filtra menys, tendeix a acumular-se.

Aquí hi ha el punt clau. Si una persona pren suplements de creatina, n’hi ha més disponible per transformar-se en creatinina, i aquesta pot augmentar lleugerament encara que el ronyó continuï funcionant igual. Una analítica pot mostrar un valor més alt sense que existeixi cap dany real i, com que moltes fórmules per estimar el filtrat glomerular (eGFR) es calculen a partir de la creatinina, l’eGFR pot semblar pitjor del que realment és.

És segura la suplementació?

La creatina monohidrat és, probablement, el suplement esportiu més estudiat que existeix. En persones sanes, presenta un bon perfil de seguretat quan es consumeix en les dosis habituals.

Hi ha dues formes de suplementació. La primera consisteix en una fase de càrrega, amb uns 20 g al dia repartits en diverses preses durant 5-7 dies, per saturar ràpidament les reserves musculars, seguida d’una fase de manteniment de 3-5 g diaris. La segona opció és prendre directament 3 g al dia des del principi, sense fase de càrrega; en aquest cas, la saturació muscular s’assoleix de manera més gradual, però el resultat final és el mateix.

Amb aquestes dosis, mantingudes en el temps, els estudis no han demostrat efectes perjudicials sobre la funció renal en persones sanes. Quan apareixen efectes secundaris, solen limitar-se a molèsties digestives lleus, especialment si s’ingereixen dosis elevades en una sola presa.

La creatina fa mal als ronyons?

Els metaanàlisis publicats els darrers anys són consistents: la creatina eleva lleugerament la creatinina sèrica, però no demostra un deteriorament de la funció renal quan aquesta s’avalua amb mètodes que no depenen de la mateixa creatinina. Augmenta perquè hi ha més creatina disponible per convertir-se en creatinina, no perquè el ronyó deixi de funcionar correctament. Dit això, un augment de la creatinina mai no s’ha d’ignorar sense més: sempre s’ha d’interpretar dins el seu context clínic.

I en persones amb malaltia renal?

Aquí l’evidència canvia. La majoria dels assaigs s’han fet en persones sanes o esportistes, i els estudis en malaltia renal són escassos i amb seguiments curts. Precisament això és el que ha canviat recentment: les guies KDIGO 2024 recomanen revisar els suplements en pacients amb malaltia renal i evitar aquells potencialment perjudicials. Entre aquests es menciona la creatina arran d’algun cas aïllat de nefritis intersticial aguda, tot i que amb limitacions metodològiques que no permeten establir una relació causal.

Per aquest motiu, en la malaltia renal crònica avançada (G4-G5) no es recomana la suplementació rutinària fora de situacions supervisades.

L’altra cara de la moneda és que el mateix ronyó sintetitza creatina, i aquesta producció pot disminuir a mesura que la malaltia avança. A més, els pacients en hemodiàlisi perden creatina a cada sessió. Alguns estudis petits en persones en hemodiàlisi han observat millores en la massa muscular, la capacitat funcional i els rampes, sense problemes de seguretat rellevants. Tot i això, l’evidència encara és insuficient per fer-ne una recomanació general.

Com valorar la funció renal si es pren creatina

La creatinina depèn del filtrat renal, però també de la massa muscular i de la suplementació amb creatina. Quan hi ha dubtes, la cistatina C, una proteïna filtrada pel ronyó que no depèn ni de la massa muscular ni de la creatina, ofereix una estimació més fiable de la funció renal, i moltes guies recomanen combinar-la amb la creatinina.

En casos molt concrets, el filtrat glomerular també es pot mesurar de manera directa mitjançant marcadors exògens. En qualsevol cas, una analítica renal mai no s’ha d’interpretar a partir d’un únic valor: també són importants l’evolució respecte a analítiques prèvies, l’eGFR, l’albuminúria, el sediment urinari i la pressió arterial.

Què pots fer des d’avui?

• Si ets una persona sana, les dosis habituals (3-5 g diaris de creatina monohidrat) compten amb un bon suport científic pel que fa a la seva seguretat.
• Tria un producte de qualitat contrastada.
• Si la creatinina t’augmenta mentre prens creatina, no entris en pànic: comenta-ho amb el teu metge abans de treure conclusions.
• Si tens malaltia renal crònica, consulta-ho abans de començar: actualment es recomana evitar-la excepte en situacions amb una indicació específica.
• Si estàs embarassada, en període de lactància o segueixes un tractament que requereix un control estret de la funció renal, parla primer amb el teu equip mèdic.

La meva reflexió com a nefròloga

A la consulta veig sovint la mateixa situació: una persona mira la seva analítica, veu la creatinina ressaltada i dona per fet el pitjor. És una reacció comprensible.

Però una de les coses que més m’ha ensenyat la nefrologia és que una xifra, fora del seu context, no explica tota la història.

Amb la creatina passa com amb tantes altres coses en medicina: la resposta poques vegades és un sí o un no rotund. En una persona sana que entrena, l’evidència és tranquil·litzadora. En una persona amb malaltia renal avançada, la prudència és el més adequat, no per dogma, sinó perquè encara no disposam de prou dades.

El que més valor d’aquest debat és que ens obliga a no quedar-nos amb el titular i a demanar-nos què hi ha darrere cada xifra abans d’arribar a conclusions.

En un minut

• La creatina no ha demostrat danyar el ronyó en persones sanes.
• Pot elevar lleugerament la creatinina sense que existeixi un dany renal real.
• Creatina i creatinina no són el mateix, encara que sonin semblants.
• En la malaltia renal crònica avançada es recomana evitar-ne la suplementació, excepte sota supervisió mèdica.
• Davant un dubte analític, la cistatina C pot ajudar a interpretar millor la funció renal.

Preguntes freqüents

La creatina augmenta sempre la creatinina?

En moltes persones produeix un lleuger augment, però no en totes ni amb la mateixa magnitud, i això no equival necessàriament a un dany renal.

Puc prendre creatina si tenc la funció renal al límit?

Depèn del grau d’afectació. És una decisió que convé prendre conjuntament amb el teu nefròleg.

Quina diferència hi ha entre creatina i creatinina?

La creatina és el compost que el múscul utilitza per obtenir energia; la creatinina és el producte de rebuig que es genera quan la creatina es degrada.

He de deixar la creatina si em surt la creatinina alta?

No ho has de decidir només a partir d’aquest resultat. Comenta-ho amb el teu metge en el context de tota la teva analítica.

Hi ha beneficis de la creatina en pacients en diàlisi?

Alguns estudis petits suggereixen beneficis sobre la massa muscular i els rampes, però l’evidència encara és insuficient per recomanar-ne l’ús de manera generalitzada.

Referències

• Naeini EK, Eskandari M, Mortazavi M, Gholaminejad A, Karevan N. Effect of creatine supplementation on kidney function: a systematic review and meta-analysis. BMC Nephrol. 2025;26:622. doi:10.1186/s12882-025-04558-6.
• Kreider RB, Kalman DS, Antonio J, Ziegenfuss TN, Wildman R, Collins R, et al. International Society of Sports Nutrition position stand: safety and efficacy of creatine supplementation in exercise, sport, and medicine. J Int Soc Sports Nutr. 2017;14(1):18.
• Arenas Jiménez MD. Cuando el deporte deja de ser salud: dietas, suplementos y sustancias para aumentar el rendimiento y su relación con el riñón. Nefrología. 2019;39(3):223-226. doi:10.1016/j.nefro.2018.10.004.
• Tsiaras A, Loufopoulos G, Theodoridis X, Liakopoulos V, Poulia KA, Chourdakis M. The effect of creatine supplementation on kidney function: a systematic review and meta-analysis of randomized controlled trials. J Ren Nutr. 2026. doi:10.1053/j.jrn.2026.04.010.
• Almeida AS, Silva LOD, Takahasi BNA, Terada BD, Gonçalves FGA, Porto BC, et al. Impact of creatine supplementation on kidney health: a systematic review and meta-analysis. Int Urol Nephrol. 2026.