Saps realment com es detecta la malaltia renal crònica?

Les dues proves clau per detectar la malaltia renal crònica

La creatinina, per si sola, no és suficient. El diagnòstic precoç de la malaltia renal crònica requereix valorar conjuntament el filtrat glomerular estimat (eGFR) i l’albuminúria.

La malaltia renal crònica (MRC) es defineix com una alteració de l’estructura o de la funció del ronyó, mantinguda durant almenys tres mesos, amb implicacions per a la salut. La clau és la paraula crònica: no parlam d’un ronyó que falla de manera puntual, sinó d’un deteriorament sostingut que, si no s’identifica, segueix una trajectòria progressiva.

Per què és una malaltia silenciosa?

El ronyó té una enorme capacitat de reserva. Pot perdre una part important de la seva funció sense que aparegui cap símptoma evident: no hi ha dolor ni cap senyal d’alarma clara. Per això, la MRC només es detecta mitjançant analítiques de sang i d’orina, no per com es troba la persona.

Això ajuda a explicar una dada preocupant: s’estima que més de 850 milions de persones conviuen amb algun tipus de malaltia renal al món, el doble que amb diabetis, vint vegades més que amb càncer. Tot i així, només el 6% de la població general i el 10% de les persones amb factors de risc coneixen el seu estat renal.

Més enllà de la creatinina

Filtrat glomerular

El filtrat glomerular estimat (eGFR) és la millor manera de valorar la funció dels ronyons. Indica, de manera aproximada, quina quantitat de sang són capaços de filtrar cada minut. Quan disminueix de forma persistent, pot indicar una malaltia renal crònica.

L’eGFR no es mesura directament, sinó que es calcula a partir de la creatinina en sang mitjançant equacions validades, com la CKD-EPI. En determinades situacions, les guies recomanen millorar aquesta estimació combinant la creatinina amb un altre marcador: la cistatina C.

Hi ha un concepte important: la creatinina i el filtrat glomerular es comporten de manera inversa.

Quan els ronyons filtren menys, la creatinina s’acumula a la sang i augmenta. En canvi, quan la funció renal és bona, la creatinina acostuma a ser més baixa i el filtrat glomerular estimat (eGFR) és més elevat.

Tanmateix, la creatinina també depèn de la massa muscular, l’edat, el sexe i altres factors. Per aquest motiu, els metges no interpretem la creatinina de manera aïllada, sinó que calculam el filtrat glomerular estimat (eGFR) mitjançant equacions validades, que ofereixen una estimació molt més fiable de la funció renal.

En un proper article s’explicarà com es calcula el filtrat glomerular estimat i com cal interpretar correctament el seu resultat.

Albuminúria

L’albuminúria mesura la quantitat d’albúmina, la proteïna més abundant del plasma sanguini, que s’escapa cap a l’orina. Un ronyó sa pràcticament no deixa passar proteïnes; quan comença a fer-ho, és un senyal precoç que el filtre renal s’està danyant, fins i tot si el filtrat glomerular encara és normal.

Per què són necessaris tots dos?

Aquí hi ha, per a mi, el missatge més important: cal estudiar les persones amb risc de MRC mesurant alhora l’albuminúria i el filtrat glomerular.

Una persona pot tenir un filtrat glomerular perfectament normal i, tot i així, presentar una albuminúria elevada, fet que ja indica un dany renal incipient i un risc cardiovascular més alt.

Només la combinació del filtrat glomerular, l’albuminúria i la causa de la malaltia permet classificar correctament la MRC i estimar el risc de progressió i de complicacions cardiovasculars.

Què ens diuen les recomanacions actuals?

Les guies KDIGO, el principal referent internacional per a l’avaluació i el maneig de la malaltia renal crònica, estableixen aquesta doble avaluació com l’estàndard per detectar i classificar la malaltia.

El procés és clar:

• Identificar les persones amb més risc, com les que tenen diabetis, hipertensió, malaltia cardiovascular o antecedents familiars.
• Mesurar el filtrat glomerular estimat (eGFR) i l’albuminúria.
• Confirmar qualsevol alteració persistent i, només aleshores, classificar la malaltia i estimar-ne el risc de progressió.

Detectar una malaltia renal a temps permet actuar abans que apareguin complicacions i augmenta les possibilitats de frenar-ne la progressió.

Per als professionals, això significa no conformar-se a sol·licitar únicament una creatinina quan hi ha factors de risc. Per als pacients, es resumeix en una pregunta molt senzilla que pot marcar la diferència: “Quin és el meu filtrat glomerular i quina és la meva albuminúria?”

La meva reflexió com a nefròloga

A la consulta veig massa sovint el mateix patró: pacients que arriben a fases avançades de la malaltia renal sense haver tingut mai una determinació d’albuminúria, tot i portar anys convivint amb diabetis o hipertensió.

L’albuminúria continua sent, segons la meva experiència, la gran prova infravalorada de la pràctica clínica: és econòmica, es fa amb una simple mostra d’orina i, malgrat això, se sol·licita molt menys del que caldria.

El veritable canvi de paradigma no és només a les guies, sinó traslladar aquesta manera de treballar a la pràctica clínica diària: valorar conjuntament el filtrat glomerular i l’albuminúria, fer cribratge a les persones amb risc i actuar abans que apareguin complicacions.

Parlar més de prevenció renal i menys de diàlisi és, en el fons, parlar d’anys de vida guanyats.

Per acabar

Tenir cura dels ronyons no comença quan apareixen símptomes, perquè aleshores sovint ja és massa tard. Comença per saber interpretar dues xifres: el filtrat glomerular i l’albuminúria.

Si tens diabetis, hipertensió, malaltia cardiovascular o antecedents familiars de malaltia renal, demana al teu professional sanitari si t’han mesurat tant el filtrat glomerular com l’albuminúria.

És una pregunta senzilla que pot canviar el curs de la teva salut renal i cardiovascular durant les pròximes dècades.

Idees clau

• La malaltia renal crònica sol evolucionar sense símptomes durant anys.
• El seu diagnòstic precoç requereix valorar conjuntament el filtrat glomerular estimat (eGFR) i l’albuminúria.
• Detectar-la a temps permet iniciar mesures que en retarden la progressió i redueixen el risc cardiovascular.

Referència

Kidney Disease: Improving Global Outcomes (KDIGO) CKD Work Group. KDIGO 2024 Clinical Practice Guideline for the Evaluation and Management of Chronic Kidney Disease.